ATABLE
Facebook Twitter Instagram Pinterest Linkedin Eatwith
Biografía

Ascuas. Nit de San Joan

coca de san joanSan Juan Bautista anda cabizbajo entre hilillos  de nubes. Le arrastra la túnica vaporosa y la mandíbula le cae sobre el pecho en celestial preocupación. San Pedro, barbudo solemne, portero de postín, remueve el llavero,  pelín nervioso. Farfulla cosas, blasfema por lo bajini, se huele a chamusquina. La entrada del  nuevo solsticio ha dejado, como cada año,  un reguero  negruzco en cada calle, un pestazo a pólvora  añeja,  de la China milenaria, dicen;  ascuas de sofás de eskay,  papelillos chamuscados que silbaron en la noche para espanto de perros y niños de pecho;  un  desfile de ebrios, un desfile de muertos, basuras desparramadas,  botellas de vino espumoso despedazadas, petardos enterrados en botellas de plástico como minas antipersona, cajas de cartón con pegotes de crema y algún piñón revenido.

El vestido de la verbena cuelga de la percha de una desilusión, los tacones rotos, el charol arañado. La bandeja de canapés  se derrite al sol, las blondas grasientas, las colillas emborrachadas en copas de cristal. El amor de esta noche de verano se ha estampado contra un cristal. Curva, frenazo,  silbido, luces, llantos…. La esperanza de esta noche ha quedado en ascuas para persignar frentes en miércoles de ceniza.

La coca de San Joan se ha secado, las frutas escarchadas se han arrugado de pura tristeza, la voz de Sisa es demasiado  aflautada, Dagoll Dagom  ya no se acuerda de Calders.

 


La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, L’estiu ens arriba
De mans d’un fillet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hiverm es retira.
Si arribes l’amor, mai mes moriría.Les flames del foc la nit tornen día,
Si arribes l’amor, que dolç que sería.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el día més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem – nos al calçat damunt les brases.
Al cei van de verbena ocells i astres.
I agument les virtuts d’herbes i agües.Com la terra que gira ai voltant dei sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, L’estiu ens arriba
De mans d’un fillet que li fa de guia.
Qui es aquest follet? que li fa de guía.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Fllet de la nit, dei de l’enganyfa
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somnlin
Enamoro als grans i faig que s’odiin.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anra del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i vanjances, ensenyo encanteris
A les jovenetes i porta perfums
Dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
Il veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni ángel n infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho es, geniut i inmoral.
Astut i qué més?
Sóc inmortal


Dejar comentario

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

author
Por Ines Butrón
[wysija_form id="1"]
Archivos